Deixa’m somiar que camino un altre cop pels seus carrers .
Deixa’m somiar que oloro els colors dels frescos de les capelles i que m’enlluernen les teules rojes de les teulades...
Deixa’m somiar amb Primaveres, Venus i Madonnes, amb herois mitològics que m’observen inmòbils o amb presoners que s’alliberen de les seues cadenes.
Deixa’m somiar amb fortaleses que son Palaus i amb Palaus que son fortaleses, que ens amaguen tresors insospitats...
Deixa’m somiar que el temps s’ha aturat, tan es val si fa deu anys o si fa cinc segles.
Deixa’m somiar que em menjo un gelat, que obro els ulls i què és realitat...
I els somnis es feren realitat...
3 comentaris:
Felicitats per fer realitat els teus sommis.
Jo segueixo sommiant...
A mi em passa el mateix amb Roma. Sembla que una part de mi es va quedar... Esta clar que hi tornaré. I llavors passaré per Florència. Hi ha massa coses que vull veure. Aquestes ciutats tenen un encant secret que fa que sempre tinguem ganes de tornar.
Espero que vagi tot bé. Bones festes! ;)
Quatrocento: Uff Roma... també, també... ja me'n tornaria ara mateix... I si no has estat a Florencia t'encantarà!!!
JM: somiar també està bé
Publica un comentari a l'entrada