Deixa’m somiar que camino un altre cop pels seus carrers .
Deixa’m somiar que oloro els colors dels frescos de les capelles i que m’enlluernen les teules rojes de les teulades...
Deixa’m somiar amb Primaveres, Venus i Madonnes, amb herois mitològics que m’observen inmòbils o amb presoners que s’alliberen de les seues cadenes.
Deixa’m somiar amb fortaleses que son Palaus i amb Palaus que son fortaleses, que ens amaguen tresors insospitats...
Deixa’m somiar que el temps s’ha aturat, tan es val si fa deu anys o si fa cinc segles.
Deixa’m somiar que em menjo un gelat, que obro els ulls i què és realitat...
I els somnis es feren realitat...
