31 de gener del 2009

William Blake (1757-1827)


Blake pertany als pintors visionaris, aquests entenen d’una manera diferent el resorgiment del classicisme més interpretatiu, busquen el sublim.
Prenen atenció a l’anatomia, destaquen la musculatura i molt més les actituts apasionades i terribles, no tenen equilibri o moderació severa si no moviments transcendentals i dramàtics, tensos i fins i tot violents


És imposible desvincular l’obra pictòrica d’aquest autor amb la seva obra poètica.
Format en les tècniques del gravat, la seva obra artística és bàsicament la il·lustració de llibres com si fòssin codex medievals. Dona més importancia al dibuix amb llapis o tinta i acol·loreix amb acuarel·la o tèmpera.
Una de les fons principals d’inspiració és la Biblia com també ho és la mitologia clàssica greco-romana, Dante i Sheakespeare.


Crea imatges de personatges al·legòrics basats en noms de persones reals històrics com Newton i Nabucodonosor; imaginats a mig camí entre personatges bíblics i deus o herois del ‘Olimp. Les figures son monumentals fet què ens recorda a Miquel Àngel.
La contradicció fou una de les constants més significatives de la seva vida i pensament.