Futurisme

Al 1909 Marinetti va publicar el primer manifest futurista, extreia les seva ideologia dels simbolistes francesos, i de Nietzche la idea de l’artista com heroi i l’art com a forma d’acció.
El moviment es va desembolupar a Italia un país allunyat de l’òrbita vanguardista parisina i es va caracteritzar pel nacionalisme, els atacs contra la tradició artística i les institucions culturals (res del passat havia de ser conservat), rebutjaven cualsevol posició feminista i despreciaven l’armonia i el bon gust; en canvi exalten el progrés mecànic i els elements industrials; en el manifest Martinetti afirmava que “que un automòbil a tota velocitat era més bell que la Victòria de Samocracia”.

Els artístes que van seguir Marinetti tècnicament van adoptar les formes neoimpressionistes de Seurat i Signat tot i que amb la tendència d’allargar la pinzellada. Amb l’aparició del cubisme ràpidament l’incorporen per tal d’intentar representar el moviment i la velocitat.

Alguns dels artístes futuristes més destacats foren:

Giacomo Balla (1871-1858) en ell observem aquesta obsessió pel dinamisme. A “Nena corrent sota un balcó” intenta trasmetre la idea del moviment, tal com si fos una fotografia de Marey on en una placa fotogràfica es capten les diferents fases del moviment.

Gino Severini (1883-1966) el fet de viure a París li va permetre fer d’enllaç entre les vanguardies i el futurisme. Es va interessar molt per l’obra cubista de Picasso, Braque i Juan Gris en “La ballarina blava” intenta sugerir el moviment d’una ballarina andalusa, posiblement es tracti d’un homenatge als fundadors del cubisme.

Carlo Carrà (1881-1966) un dels seus cuadres més destacats és “Manifestació intervencionista” on s’hi poden observar consignes a favor de la intervenció italiana a la primera guerra mundial que desde el centre de l’obra fins als extrems semblen expandir-se com si fos l’esclat d’una bomba.

Umberto Boccioni (1882-1916) en la seva obra “El despertar de la ciutat” volia exaltar el treball humà però va acaba sent una representació de les transformacions industrials de les ciutats.

Després d’una visita a París adopta elements cubistes en els seus cuadres com a “Els estats d’ànim II, Els adeus” on apareixen formes mecàniquies (locomotora) amb un tractament cubista i també incorpora els números per tal de potenciar el caràcter pla de la tela.

Amb el final de la primera Guerra Mundial practicament desapareix el moviment.
Seguint els seus ideals molts futuristes van participar activament a la guerra, segons Marinetti treze futuristes hi va perdre la vida i quaranta més hi van resultar ferits. Però el que realment feu desaparèixer el moviment van ser les desavinences estètiques dintre del mateix grup. Només Balla va seguir el camí futurista que havien començat uns anys enrrera.