16 de gener del 2015



Un sostre blanc.
Aparells de mil pampallugues
que dansen al compàs del cor.


Elefants, rinoceronts i senyors amb foc a la boca,
domador d'un circ de les més ferotges besitoles,
aquelles que volen emportar-se l'ùltim alè.


Lluita a vida o  mort i sortir victoriòs,
cicatrius que ens recorden cada batalla guanyada.


4/01/2015

19 d’octubre del 2014



Des de l'habitació de casa els pares veia un arbre. Recordo el soroll de les fulles acaronant-se unes amb les altres les tardes d'estiu, les seves branques llargues i primes nues a l'hivern.


Es curiós que on visc ara, on totes les finestres donen a un pati interior, també hi hagi un arbre.
Veig com dansen les seves fulles esgroguides pel sol de tardor, com poc a poc es despulla per quedar-se nu davant meu. I com als primers rajos de primavera es vestirà d'alegria amb el verd i com tornaràn els pardals a cantar sobre les seves branques.


Tant de bo sempre vegi un arbre desde la meva finestra...





16 de novembre del 2011

Fa uns dies vaig començar a llegir "Ensayo sobre la ceguera" de Saramago, al arribar a aquest fragment vaig pensar en lo abandonat que tinc el blog.

Com avui hagués estat l'aniversari de Saramago, penso que és un bon dia per fer-li un petit homenatge:

“Lo último que vi fue un cuadro, Un cuadro, repitió el viejo de la venda negra, y dónde estaba, Había ido al museo, era un trigal con cuervos y cipreses y un sol que parecía hecho con retazos de otros soles, Eso tiene todo el aire de ser un holandés, Creo que sí, pero había también un perro hundiéndose, estaba ya medio enterrado, el pobre, Ése sólo puede ser de un español, antes de él nadie pintó así un perro, y después de él nadie se atrevió, Probablemente, y había un carro cargado de heno, tirado por caballos, atravesando un río, Tenía una casa a la izquierda, Sí, Entonces es de un inglés, Podría ser, pero no lo creo, porque había también allí una mujer con un niño en el regazo, Mujeres con niños en el regazo es lo más visto en pintura. Realmente, ya me había dado cuenta, Lo que yo no entiendo es cómo pueden encontrarse en un solo cuadro pinturas tan diferentes y de tan diferentes pintores,”