He vist... un tronc corcat a la vora del mar...

William Blake (1757-1827)

Blake pertany als pintors visionaris, aquests entenen d’una manera diferent el resorgiment del classicisme més interpretatiu, busquen el sublim.
Prenen atenció a l’anatomia, destaquen la musculatura i molt més les actituts apasionades i terribles, no tenen equilibri o moderació severa si no moviments transcendentals i dramàtics, tensos i fins i tot violents

És imposible desvincular l’obra pictòrica d’aquest autor amb la seva obra poètica.
Format en les tècniques del gravat, la seva obra artística és bàsicament la il·lustració de llibres com si fòssin codex medievals. Dona més importancia al dibuix amb llapis o tinta i acol·loreix amb acuarel·la o tèmpera.
Una de les fons principals d’inspiració és la Biblia com també ho és la mitologia clàssica greco-romana, Dante i Sheakespeare.

Crea imatges de personatges al·legòrics basats en noms de persones reals històrics com Newton i Nabucodonosor; imaginats a mig camí entre personatges bíblics i deus o herois del ‘Olimp. Les figures son monumentals fet què ens recorda a Miquel Àngel.
La contradicció fou una de les constants més significatives de la seva vida i pensament.

Bon Nadal

Lo llagut de l'Ebre arriba a port...

Ahir a la nit, després de tot un dia de travesia desde que va sortir de les drassanes roquetenques, el llagut de l'Ebre va arribar a bon port.

http://localaix.blogspot.com/

Deixa'm somiar...

Deixa’m somiar...
Deixa’m somiar que camino un altre cop pels seus carrers .
Deixa’m somiar que oloro els colors dels frescos de les capelles i que m’enlluernen les teules rojes de les teulades...
Deixa’m somiar amb Primaveres, Venus i Madonnes, amb herois mitològics que m’observen inmòbils o amb presoners que s’alliberen de les seues cadenes.
Deixa’m somiar amb fortaleses que son Palaus i amb Palaus que son fortaleses, que ens amaguen tresors insospitats...
Deixa’m somiar que el temps s’ha aturat, tan es val si fa deu anys o si fa cinc segles.
Deixa’m somiar que em menjo un gelat, que obro els ulls i què és realitat...
I els somnis es feren realitat...

Futurisme

Al 1909 Marinetti va publicar el primer manifest futurista, extreia les seva ideologia dels simbolistes francesos, i de Nietzche la idea de l’artista com heroi i l’art com a forma d’acció.
El moviment es va desembolupar a Italia un país allunyat de l’òrbita vanguardista parisina i es va caracteritzar pel nacionalisme, els atacs contra la tradició artística i les institucions culturals (res del passat havia de ser conservat), rebutjaven cualsevol posició feminista i despreciaven l’armonia i el bon gust; en canvi exalten el progrés mecànic i els elements industrials; en el manifest Martinetti afirmava que “que un automòbil a tota velocitat era més bell que la Victòria de Samocracia”.

Els artístes que van seguir Marinetti tècnicament van adoptar les formes neoimpressionistes de Seurat i Signat tot i que amb la tendència d’allargar la pinzellada. Amb l’aparició del cubisme ràpidament l’incorporen per tal d’intentar representar el moviment i la velocitat.

Alguns dels artístes futuristes més destacats foren:

Giacomo Balla (1871-1858) en ell observem aquesta obsessió pel dinamisme. A “Nena corrent sota un balcó” intenta trasmetre la idea del moviment, tal com si fos una fotografia de Marey on en una placa fotogràfica es capten les diferents fases del moviment.

Gino Severini (1883-1966) el fet de viure a París li va permetre fer d’enllaç entre les vanguardies i el futurisme. Es va interessar molt per l’obra cubista de Picasso, Braque i Juan Gris en “La ballarina blava” intenta sugerir el moviment d’una ballarina andalusa, posiblement es tracti d’un homenatge als fundadors del cubisme.

Carlo Carrà (1881-1966) un dels seus cuadres més destacats és “Manifestació intervencionista” on s’hi poden observar consignes a favor de la intervenció italiana a la primera guerra mundial que desde el centre de l’obra fins als extrems semblen expandir-se com si fos l’esclat d’una bomba.

Umberto Boccioni (1882-1916) en la seva obra “El despertar de la ciutat” volia exaltar el treball humà però va acaba sent una representació de les transformacions industrials de les ciutats.

Després d’una visita a París adopta elements cubistes en els seus cuadres com a “Els estats d’ànim II, Els adeus” on apareixen formes mecàniquies (locomotora) amb un tractament cubista i també incorpora els números per tal de potenciar el caràcter pla de la tela.

Amb el final de la primera Guerra Mundial practicament desapareix el moviment.
Seguint els seus ideals molts futuristes van participar activament a la guerra, segons Marinetti treze futuristes hi va perdre la vida i quaranta més hi van resultar ferits. Però el que realment feu desaparèixer el moviment van ser les desavinences estètiques dintre del mateix grup. Només Balla va seguir el camí futurista que havien començat uns anys enrrera.

Mark Rotkhowich (1903-1970)

Més conegut com Mark Roktho va nèixer a l’actual Letonia i al 1913 va emigrar amb la seva familia als Estats Units.

Va realitzar una pintura que s’anomena “color field” (camps de color) on despareix la figuració, el simbolisme i el contrast entre llum i ombra. Amb l’intencionalitat d’evocar l’efecte de l’infinit els camps de color s’expandeixen més enllà del quadre.