Aquell fred matí una guspira va encendre el Cel als meus ulls
i ara et busco entre els silencis de camins desconeguts,
compartint temors amb els núvols que enterboleixen els ulls.
Abraçant amb la mirada l'aire que s'escapa quan somrius
i ara et busco entre els silencis de camins desconeguts,
compartint temors amb els núvols que enterboleixen els ulls.
Abraçant amb la mirada l'aire que s'escapa quan somrius
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada