Criden els silencis 

que s'escampen pels racons,

callen les paraules

que abans es feien ressò.

Es fon el sol rera turons de tristor,

llacs de sol·litud s'omplen amb llàgrimes robades al cel,

però en la foscor de la nit s'encèn un estel.

adéu iaio 09/10/1917- 16/02/2003