He vist un llibre alliberat

El primer cop que vaig sentir a parlar del bookcrossing va ser fa molts anys a en un telenotícies, recordo que era diumenge al migdia i vaig anar volant a l’ordinador a buscar la web que havien indicat al reportatge.

Em va fascinar la idea però em vaig quedar amb ganes d’alliberar algún llibre, vaig pensar què a Tortosa no funcionaria, després em vaig adonar què no estava disposada a desfer-me da cap dels meus llibres, encara què no m’hagués agradat el llibre pensava que a la meva lleixa estava més calentet què passant fred ves a saber per on.
Em va quedar l’esperança que potser algún dia, en alguna de les poques visites a Barcelona o algún altra gran ciutat, trobar-me amb algún llibre alliberat.

Bastant temps després vaig veure què Jesús Tibau va començar a posar en pràctica aquests alliberaments i a Tortosa!!!

Però jo mai em trobava cap llibre alliberat.


Ahir li estava explicant a una amiga que era el bookcroossing i que avui dissabte es faria un alliberament massiu a Tortosa, ella em va dir, “doncs demà sortirem a buscar-los!! “

Li vaig contestar que no, que ens els haviem de trobar què aquesta precisament era la gràcia! Trobar-te’l ,

Aquest matí he anat a buscar a aquesta amiga, haviem d’acabar de fer unes compres de carnestoltes, i m’ha dit que enlloc d’anar per les afores de Tortosa, què creuessim la ciutat amb el cotxe, per si ens trobavem algún llibre, “- desde el cotxe com vols veure els llibres??" però també li he dit : "obre bé els ulls per si de cas…”.

Com el centre comercial Carrefour estava a petar de gent hem decidit tornar cap dins Tortosa a pendre alguna cosa, i quan passavem amb el cotxe per davant la passarel•la què creua les vies, desde l’avinguda Barcelona, n’he vist un! Miraaaaaaaa’l al banc!!!

Tot i què hi havia gent prop, el llibre estava allí.
No he pogut parar el cotxe, i la intenció era baixar fins l’estació i donar la volta a la mini-rotonda i tornar a buscar-lo. Però llavors ha estat quan he vist el nostre!!!
Assegut al banquet que hi ha prop de la Residència d’avis San Miquel, al miradoret que dona a l’estació, allí ens estava esperant, mirant com arriben i marxen els trens.
He parat a la parada d’autobús que ningú utilitza i la meva amiga a baixat a recollir-lo.

“Ciutats del Vers” és el títol i com tot està ple de casualitats.

Perquè he sabut què era el nostre llibre, doncs per què estava al carrer on he crescut que desde petita què m’ha vist correr amunt i avall, a més hi passo cada dia, quan vaig a dinar a casa els meus pares, però avui ja havia avisat a la meva mare que no aniria a veure’ls, així doncs no havia de passar per allí , ha estat casualitat.

Dins ens hem trobat un paperet escrit amb llapis, què hi diu:

“educadament, perquè em faig vell, m’acomiado de les restes del meu naufragi”

Avui ens disfressem de pirates, esperem no naufragar…

El llibre és de poemes, i el primer què he llegit només obrir-lo ha estat una cita de Pessoa què diu:

“Veure és haver vist”

el subtítol del meu bloc és “sobre allò què he vist en algún lloc”, un altra casualitat...

També m’ha critat l’antenció aquest poema:

Sol d’aigüa.
L’aire liquid, transporta esglèsies
Cap a lents rius d’hores salades.
La meva vida aquí,
Com un tranvia
Que ha vençut la pujada

Al novembre vaig estar a Oporto i m’ha recordat molt la ciutat.
És clar, aquest poema parla de la ciutat de Lisboa i pel què m’han dit s’asemblen molt.

Bé finalment, dir-vos que la meva amiga i jo hem decidit que aprofitant que un exemplar de “Il•lusions i incerteses” viatjarà a Castelló on s’hi quedarà a viure amb la familia, “Ciutat del vers” li farà companyia durant el trajecte i viurà l’aventura de ser alliberat en un altra contrada, esperem que tingui sort en el seu nou destí, tot i què pel moment el tenim adoptat, i com podeu veure a la foto, penso ara per ara és feliç compartint els records de les ciutats que he vist amb les seves en vers.