13 de febrer de 2011

He vist...


El dijous vaig acudir a la meva classe setmanal de ioga, molts cops abans de començar la pràctica o al acabar sorgeixen temes o dubtes que posem en comú.
Aquest dijous vam estar parlant una miqueta sobre el Feng shui, jo ja n’havia sentit a parlar. Segons la tradició Xinesa per tal que l’energia flueixi per una casa, les habitacions d’aquesta han d’estar orientades d’una certa manera o d’un altra, també influeixen els colors amb les que les pintem o inclús la decoració.

Doncs, bé, la meva sorpresa va ser quan van dir què les espelmes paren l’energia d’una casa,
-“Però si en tinc la casa plena!!”– vaig exclamar, -“Pos, llença-les”- en van dir
Es va comentar que el millor lloc per encendre una espelma seria la cuina, degut a què és el lloc on hi ha el foc dins una casa, on cuinem, i què tradicionalment es trobava al centre de les cases i al voltant del qual girava la vida familiar.
Ben pensat, no és tant extrany i és del tot cert que la vida i l’evol•lució humana s’ha gestat al voltant de la llar de foc, però el que més em va traumatitzar va ser quan em van dir què una prestatgeria plena de llibres també parava l’energia,
“-com????????????? Però si en tinc una de plena”- vaig tornar a exclamar – “Ara entenc la meva negativitat”- els vaig dir rient.
Em van dir què els col•loqués d’un altra manera, què no s’amonteguèssin, com deixant espai entre ells.
La conversa va continuar amb altres temes i la pràctica va acabar com cada dijous, totes ben relaxades.
Al arribar a casa ja ni me’n recordava de les espelmes ni els llibres .
Ahir la tarda, mentre estava intentant estudiar per l’examen que tinc dijous vaig començar a inquietar-me i no podia concentrar-me, cosa que és normal en mi, sempre em passa, però va ser llavors quan em va venir al cap la conversa del dijous.
Vaig girar la cadira de rodetes i em vaig quedar mirant la prestatgeria que s’aixecava a la meva esquerra, tots els meus llibres em cridaven desesperats.
Vaig veure com estaven “apretats” uns contra els altres, com empressonats. Potser si què necessitaven una miqueta d’aire i què l’energia poguès fluïr a través d’ells. Així que vaig agafar l’escaleta i vaig començar a moure’ls una mica, deixant aire entre ells, tal com m’havien dit les companyes.
Com encara em queda força espai no vaig tenir problema en recolocar-los.
Ara em miro la prestatgeria i la veig extranya, l’ordre amb el que els tenia col•locats ha desaparegut, però si què és veritat què ara sento que els llibres respiren, tornen a tenir vida.
Així que si veieu què els vostres llibres estàn empresonats, l’únic què heu de fer és donar-los una mica d’aire i que l’energia fluixi amb ells, és un petit canvi que no fa mal a ningú i molt menys als llibres, no costa res fer-los tant feliços com ells ens fan a nosaltres.

2 comentaris:

Núria ha dit...

i de les espelmes que has fet????

Setes ha dit...

només n'he llençat una què estava una mica xungueta, amb la resta estic meditant a vore què faig.