He vist la Font de Duchamp

El Dadaísme va aparèixer a la ciutat de Zurich al 1914, país neutral durant la Primera Guerra Mundial.
El moviment dadà va permetre una renovació dels mitjans d’expressió i va posar entredit l’activitat artística, la funció de l’art i el paper de l’artista en la societat.

Marcel Duchamp, Francis Picabia i altres artistes es van establir a Nova York fugint de la guerra. Nova York era una ciutat amb poca tradició cultural i aquests artistes es van unir en “La societat d’artistes Independents” amb la finalitat d’organitzar exposicicions en les que no s’exclouria a ningú ni es donarien premis.

Al 1917 es realitzava la primera exposició i Duchamp va enviar una obra signada sota el pseudònim de R.Mutt que portava per títol: “Font.”
El jurat no va admetre aquesta obra al·legant què era una provocació, la obra en si era un urinari posat de l’inrevés. Duchamp què també era membre del jurat va dimitir ja que les bases permetien la lliure participació amb el previ pagament de sis dolars; a més sostenia que “La Font del Sr. Mutt igual que una banyera, no és inmoral. És absurd. És un accessori que es veu diariament als aparadors dels fontaners” i també deia que el fet no no haver estat realitzada amb les propies mans del Sr. Mutt no tenia importància, el que realment importava era què ell l’havia escollit.

El què pretent Duchamp amb els seus “ready-mades”, què així s’anomenen aquests tipus d’obra, és descontextualitzar l’objecte i d’aquesta manera convertir-lo en objecte artístic només per la simple elecció de l’artista. Amb “La Font” Duchamp reivindica la bellesa de l’objecte industrial.

“La Font” va suposar una ruputura amb les normes establertes i és va obrir el camí cap al surrealisme.


Quan vaig ensenyar les fotografies algú va dir:
-T’has fet una foto al costat d’un urinari???
- Urinari??? On?? Jo només veig una Font…