
No coneixia l’autor, el vaig descobrir un dia fent zapping a la televisió quan vaig “entrompessar” amb un programa que parlava d’aquest pintor i van mostrar alguns dels quadres que es poden veure a l’exposició. No sabia el què però el seu estil em recordava algú. Certament, al 1933 va estar a Madrid atret per Goya i el Greco, va ser quan vaig relacionar el quadre de Goya “Gos semienfonsat” amb la manera de pintar de Music, i fins en els quadres de la seva última étapa “autoretrats” podriem intuïr alguna reminscència del Greco.


En l’exposició tant es pot veure obres de paisatges de la Toscana, Dalmàcia i Venècia, ciutat on va viure i on hi advertim en els quadres un aire romàntic i al mateix temps fantasmagòric de la ciutat.

Tal com diu el fullet informatiu: “L’obra de Zoran Music, de gran coherencia i una de les més singulars de la segona meitat del segle XX constitueix una de les poètiques més intenses sobre la fragilitat de l’ésser humà, mitjantçant l’expressió i la representació, sense concessions, de la soledat del destí humà i s’alça sobre les veus més incisives i eloqüents del desemparament existencial que s’apodera de l’home després de la Segona Guerra mundial.”
Amb la frase de l’autor: “Tota la meva pintura ha girat entorn d’un únic tema: el paisatge desèrtic que és la vida” es tanca l’exposició què és pot veure fins al 18 de maig, totalment recomanable i què no deixa indiferent al visitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada