3 / octubre / 2009
1 / abril / 2009
"Gent del Desert"
"Molles" és l’últim disc del grup d’Ontinyent “Gent del Desert”.
“Gent del Desert” van començar la seua carrera musical l’any 2006, tal com ells diuen “com prolongació de la tertúlia literaria El desert de la Paraula” que es reunia al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida.
En seu primer espectacle van musicar l’obra d’un escriptor ontinyentí i d’allí va sorgir el seu primer disc “El pèndol i la terra”.
Ara, tornen a treure el nas, musicalment parlant, amb “Molles” on han musicat textos de poetes amics i entre altres creacions propies han comptat amb la col·laboració d’altres músics més coneguts, com el membre d’Obrint Pas Miquel Gironés.
Per fer un petit tast de la música d’aquest grup podeu accedir aquí:
“Gent del Desert” van començar la seua carrera musical l’any 2006, tal com ells diuen “com prolongació de la tertúlia literaria El desert de la Paraula” que es reunia al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida.
En seu primer espectacle van musicar l’obra d’un escriptor ontinyentí i d’allí va sorgir el seu primer disc “El pèndol i la terra”.
Ara, tornen a treure el nas, musicalment parlant, amb “Molles” on han musicat textos de poetes amics i entre altres creacions propies han comptat amb la col·laboració d’altres músics més coneguts, com el membre d’Obrint Pas Miquel Gironés.
Per fer un petit tast de la música d’aquest grup podeu accedir aquí:
també trobareu informació al blog:http://eldesertdelaparaula.blogspot.com/
Desde el Bloc de Setes els desitgem molta sort amb aquest segón disc
i esperem que quan siguen famosos ens signen un autògraf al llibre d' Hist. Ant. de la Pen. Ibérica ;-D
21 / març / 2009
31 / gener / 2009
William Blake (1757-1827)

Blake pertany als pintors visionaris, aquests entenen d’una manera diferent el resorgiment del classicisme més interpretatiu, busquen el sublim.
Prenen atenció a l’anatomia, destaquen la musculatura i molt més les actituts apasionades i terribles, no tenen equilibri o moderació severa si no moviments transcendentals i dramàtics, tensos i fins i tot violents
Prenen atenció a l’anatomia, destaquen la musculatura i molt més les actituts apasionades i terribles, no tenen equilibri o moderació severa si no moviments transcendentals i dramàtics, tensos i fins i tot violents
És imposible desvincular l’obra pictòrica d’aquest autor amb la seva obra poètica.
Format en les tècniques del gravat, la seva obra artística és bàsicament la il·lustració de llibres com si fòssin codex medievals. Dona més importancia al dibuix amb llapis o tinta i acol·loreix amb acuarel·la o tèmpera.
Una de les fons principals d’inspiració és la Biblia com també ho és la mitologia clàssica greco-romana, Dante i Sheakespeare.
Format en les tècniques del gravat, la seva obra artística és bàsicament la il·lustració de llibres com si fòssin codex medievals. Dona més importancia al dibuix amb llapis o tinta i acol·loreix amb acuarel·la o tèmpera.

Una de les fons principals d’inspiració és la Biblia com també ho és la mitologia clàssica greco-romana, Dante i Sheakespeare.
Crea imatges de personatges al·legòrics basats en noms de persones reals històrics com Newton i Nabucodonosor; imaginats a mig camí entre personatges bíblics i deus o herois del ‘Olimp. Les figures son monumentals fet què ens recorda a Miquel Àngel.
La contradicció fou una de les constants més significatives de la seva vida i pensament.
La contradicció fou una de les constants més significatives de la seva vida i pensament.
Etiquetes de comentaris:
Pintors
24 / desembre / 2008
4 / desembre / 2008
Lo llagut de l'Ebre arriba a port...
1 / desembre / 2008
Deixa'm somiar...
Deixa’m somiar...
Deixa’m somiar que camino un altre cop pels seus carrers .
Deixa’m somiar que oloro els colors dels frescos de les capelles i que m’enlluernen les teules rojes de les teulades...
Deixa’m somiar amb Primaveres, Venus i Madonnes, amb herois mitològics que m’observen inmòbils o amb presoners que s’alliberen de les seues cadenes.
Deixa’m somiar amb fortaleses que son Palaus i amb Palaus que son fortaleses, que ens amaguen tresors insospitats...
Deixa’m somiar que el temps s’ha aturat, tan es val si fa deu anys o si fa cinc segles.
Deixa’m somiar que em menjo un gelat, que obro els ulls i què és realitat...
I els somnis es feren realitat...


Deixa’m somiar que camino un altre cop pels seus carrers .
Deixa’m somiar que oloro els colors dels frescos de les capelles i que m’enlluernen les teules rojes de les teulades...
Deixa’m somiar amb Primaveres, Venus i Madonnes, amb herois mitològics que m’observen inmòbils o amb presoners que s’alliberen de les seues cadenes.
Deixa’m somiar amb fortaleses que son Palaus i amb Palaus que son fortaleses, que ens amaguen tresors insospitats...
Deixa’m somiar que el temps s’ha aturat, tan es val si fa deu anys o si fa cinc segles.
Deixa’m somiar que em menjo un gelat, que obro els ulls i què és realitat...
I els somnis es feren realitat...
Etiquetes de comentaris:
Novembe 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




