24 de febrer del 2008

He vist els àrbres què va pintar Mondrian.


Normalment quan pensem amb Mondrian ens venen al cap les seves pintures geomètriques de quadrats vermells, grocs o blaus i oblidem la seva etapa inicial on va cultivar una pintura naturalista plasmant el paissatge de la seva Holanda natal.
Recordo el primer cop que vaig veure un quadre paissatgista de Mondrian. Un company d’estudis em va ensenyar el catàleg d’una exposició sobre l’artista que uns anys abans s’havia fet a Barcelona. Em vaig quedar impressionada. Aquells àrbres de fines branques que s’entecreuaven laberinticament fins l’infinit em van captivar.


He vist els àrbres que va pintar Mondrian, els vaig descobrir quan el tren ens portava d’Amberes a La Haia. Els núvols ens acompanyem tal com havien fet gairebé tot el viatge, de sobte van apareixer d’entre la boirina. La seva imatge fastasmagòrica em va portar el record del catàleg que havia vist uns anys abans. Amb un instant vaig entendre aquell quadre de la pàgina 232 del Ramírez, “Moll i Oceà”, inspirat amb un àrbre com deia el manual…




Moll i Oceà



Un cop a La Haia, a Utrech i fins i tot al mateix Ámsterdam cada cop que ens trobavem amb un d’aquests àrbres no podia evitar pensar: “he vist un àrbre de Mondrian”.


Den Haag (La Haia) Utrecht


23 de febrer del 2008


M’agrada mirar els meus àlbums de fotografies. M’assec on sigui, al sofà, al llit o fins i tot al terra fred i repasso una a una les imatges dels llocs o coses que en algún moment vaig poder observar per mi mateixa.

Aquestes imatges que la retina només va poder retindre uns instants conformen els records en la nostra memoria. Petits instants guardats per sempre més…