24 de desembre del 2011
16 de novembre del 2011
Fa uns dies vaig començar a llegir "Ensayo sobre la ceguera" de Saramago, al arribar a aquest fragment vaig pensar en lo abandonat que tinc el blog.
Com avui hagués estat l'aniversari de Saramago, penso que és un bon dia per fer-li un petit homenatge:
“Lo último que vi fue un cuadro, Un cuadro, repitió el viejo de la venda negra, y dónde estaba, Había ido al museo, era un trigal con cuervos y cipreses y un sol que parecía hecho con retazos de otros soles, Eso tiene todo el aire de ser un holandés, Creo que sí, pero había también un perro hundiéndose, estaba ya medio enterrado, el pobre, Ése sólo puede ser de un español, antes de él nadie pintó así un perro, y después de él nadie se atrevió, Probablemente, y había un carro cargado de heno, tirado por caballos, atravesando un río, Tenía una casa a la izquierda, Sí, Entonces es de un inglés, Podría ser, pero no lo creo, porque había también allí una mujer con un niño en el regazo, Mujeres con niños en el regazo es lo más visto en pintura. Realmente, ya me había dado cuenta, Lo que yo no entiendo es cómo pueden encontrarse en un solo cuadro pinturas tan diferentes y de tan diferentes pintores,”
Com avui hagués estat l'aniversari de Saramago, penso que és un bon dia per fer-li un petit homenatge:
“Lo último que vi fue un cuadro, Un cuadro, repitió el viejo de la venda negra, y dónde estaba, Había ido al museo, era un trigal con cuervos y cipreses y un sol que parecía hecho con retazos de otros soles, Eso tiene todo el aire de ser un holandés, Creo que sí, pero había también un perro hundiéndose, estaba ya medio enterrado, el pobre, Ése sólo puede ser de un español, antes de él nadie pintó así un perro, y después de él nadie se atrevió, Probablemente, y había un carro cargado de heno, tirado por caballos, atravesando un río, Tenía una casa a la izquierda, Sí, Entonces es de un inglés, Podría ser, pero no lo creo, porque había también allí una mujer con un niño en el regazo, Mujeres con niños en el regazo es lo más visto en pintura. Realmente, ya me había dado cuenta, Lo que yo no entiendo es cómo pueden encontrarse en un solo cuadro pinturas tan diferentes y de tan diferentes pintores,”
13 de novembre del 2011
26 d’agost del 2011
26 d’abril del 2011
He vist el Claustre de San Juan de la Peña
Com no trobo paraules per explicar-vos lo bonic què és el Monestir de San Juan de la Peña millor us ho explico amb imatges...
17 d’abril del 2011
Sant Jordi
Com aquest any Sant Jordi cau al mig de la Setmana Santa i potser molts no estarem per aquí, espero que passeu un bon dia entre roses i llibres...
16 de març del 2011
Tot i la vista trista i cansada,
malgrat que el cap ja no sap on va,
puntada rera puntada
aquesta vida has deixat embastada.
Avui el fil de l'agulla s'ha acabat.
Buscarem els colors de l'arc iris
i amb ells cosirem un gran llençol
on podrem eixgar el nostre plor.
I des d'allà on tu siguis
puguis veure el nostre dol.
adéu iaia.
5 de març del 2011
He vist un llibre alliberat
El primer cop que vaig sentir a parlar del bookcrossing va ser fa molts anys a en un telenotícies, recordo que era diumenge al migdia i vaig anar volant a l’ordinador a buscar la web que havien indicat al reportatge.
Em va fascinar la idea però em vaig quedar amb ganes d’alliberar algún llibre, vaig pensar què a Tortosa no funcionaria, després em vaig adonar què no estava disposada a desfer-me da cap dels meus llibres, encara què no m’hagués agradat el llibre pensava que a la meva lleixa estava més calentet què passant fred ves a saber per on.
Em va quedar l’esperança que potser algún dia, en alguna de les poques visites a Barcelona o algún altra gran ciutat, trobar-me amb algún llibre alliberat.
Bastant temps després vaig veure què Jesús Tibau va començar a posar en pràctica aquests alliberaments i a Tortosa!!!
Em va quedar l’esperança que potser algún dia, en alguna de les poques visites a Barcelona o algún altra gran ciutat, trobar-me amb algún llibre alliberat.
Bastant temps després vaig veure què Jesús Tibau va començar a posar en pràctica aquests alliberaments i a Tortosa!!!
Però jo mai em trobava cap llibre alliberat.
Ahir li estava explicant a una amiga que era el bookcroossing i que avui dissabte es faria un alliberament massiu a Tortosa, ella em va dir, “doncs demà sortirem a buscar-los!! “
Ahir li estava explicant a una amiga que era el bookcroossing i que avui dissabte es faria un alliberament massiu a Tortosa, ella em va dir, “doncs demà sortirem a buscar-los!! “
Li vaig contestar que no, que ens els haviem de trobar què aquesta precisament era la gràcia! Trobar-te’l ,
Aquest matí he anat a buscar a aquesta amiga, haviem d’acabar de fer unes compres de carnestoltes, i m’ha dit que enlloc d’anar per les afores de Tortosa, què creuessim la ciutat amb el cotxe, per si ens trobavem algún llibre, “- desde el cotxe com vols veure els llibres??" però també li he dit : "obre bé els ulls per si de cas…”.
Aquest matí he anat a buscar a aquesta amiga, haviem d’acabar de fer unes compres de carnestoltes, i m’ha dit que enlloc d’anar per les afores de Tortosa, què creuessim la ciutat amb el cotxe, per si ens trobavem algún llibre, “- desde el cotxe com vols veure els llibres??" però també li he dit : "obre bé els ulls per si de cas…”.
Com el centre comercial Carrefour estava a petar de gent hem decidit tornar cap dins Tortosa a pendre alguna cosa, i quan passavem amb el cotxe per davant la passarel•la què creua les vies, desde l’avinguda Barcelona, n’he vist un! Miraaaaaaaa’l al banc!!!
Tot i què hi havia gent prop, el llibre estava allí.
No he pogut parar el cotxe, i la intenció era baixar fins l’estació i donar la volta a la mini-rotonda i tornar a buscar-lo. Però llavors ha estat quan he vist el nostre!!!
Assegut al banquet que hi ha prop de la Residència d’avis San Miquel, al miradoret que dona a l’estació, allí ens estava esperant, mirant com arriben i marxen els trens.
He parat a la parada d’autobús que ningú utilitza i la meva amiga a baixat a recollir-lo.
“Ciutats del Vers” és el títol i com tot està ple de casualitats.
No he pogut parar el cotxe, i la intenció era baixar fins l’estació i donar la volta a la mini-rotonda i tornar a buscar-lo. Però llavors ha estat quan he vist el nostre!!!
Assegut al banquet que hi ha prop de la Residència d’avis San Miquel, al miradoret que dona a l’estació, allí ens estava esperant, mirant com arriben i marxen els trens.
He parat a la parada d’autobús que ningú utilitza i la meva amiga a baixat a recollir-lo.
“Ciutats del Vers” és el títol i com tot està ple de casualitats.
Perquè he sabut què era el nostre llibre, doncs per què estava al carrer on he crescut que desde petita què m’ha vist correr amunt i avall, a més hi passo cada dia, quan vaig a dinar a casa els meus pares, però avui ja havia avisat a la meva mare que no aniria a veure’ls, així doncs no havia de passar per allí , ha estat casualitat.
Dins ens hem trobat un paperet escrit amb llapis, què hi diu:
“educadament, perquè em faig vell, m’acomiado de les restes del meu naufragi”
Avui ens disfressem de pirates, esperem no naufragar…
El llibre és de poemes, i el primer què he llegit només obrir-lo ha estat una cita de Pessoa què diu:
“educadament, perquè em faig vell, m’acomiado de les restes del meu naufragi”
Avui ens disfressem de pirates, esperem no naufragar…
El llibre és de poemes, i el primer què he llegit només obrir-lo ha estat una cita de Pessoa què diu:
“Veure és haver vist”
el subtítol del meu bloc és “sobre allò què he vist en algún lloc”, un altra casualitat...
També m’ha critat l’antenció aquest poema:
Sol d’aigüa.
L’aire liquid, transporta esglèsies
Cap a lents rius d’hores salades.
La meva vida aquí,
Com un tranvia
Que ha vençut la pujada
Al novembre vaig estar a Oporto i m’ha recordat molt la ciutat.
És clar, aquest poema parla de la ciutat de Lisboa i pel què m’han dit s’asemblen molt.
el subtítol del meu bloc és “sobre allò què he vist en algún lloc”, un altra casualitat...
També m’ha critat l’antenció aquest poema:
Sol d’aigüa.
L’aire liquid, transporta esglèsies
Cap a lents rius d’hores salades.
La meva vida aquí,
Com un tranvia
Que ha vençut la pujada
Al novembre vaig estar a Oporto i m’ha recordat molt la ciutat.
És clar, aquest poema parla de la ciutat de Lisboa i pel què m’han dit s’asemblen molt.
Bé finalment, dir-vos que la meva amiga i jo hem decidit que aprofitant que un exemplar de “Il•lusions i incerteses” viatjarà a Castelló on s’hi quedarà a viure amb la familia, “Ciutat del vers” li farà companyia durant el trajecte i viurà l’aventura de ser alliberat en un altra contrada, esperem que tingui sort en el seu nou destí, tot i què pel moment el tenim adoptat, i com podeu veure a la foto, penso ara per ara és feliç compartint els records de les ciutats que he vist amb les seves en vers.
13 de febrer del 2011
He vist...
El dijous vaig acudir a la meva classe setmanal de ioga, molts cops abans de començar la pràctica o al acabar sorgeixen temes o dubtes que posem en comú.
Aquest dijous vam estar parlant una miqueta sobre el Feng shui, jo ja n’havia sentit a parlar. Segons la tradició Xinesa per tal que l’energia flueixi per una casa, les habitacions d’aquesta han d’estar orientades d’una certa manera o d’un altra, també influeixen els colors amb les que les pintem o inclús la decoració.
Doncs, bé, la meva sorpresa va ser quan van dir què les espelmes paren l’energia d’una casa,
-“Però si en tinc la casa plena!!”– vaig exclamar, -“Pos, llença-les”- en van dir
Es va comentar que el millor lloc per encendre una espelma seria la cuina, degut a què és el lloc on hi ha el foc dins una casa, on cuinem, i què tradicionalment es trobava al centre de les cases i al voltant del qual girava la vida familiar.
Ben pensat, no és tant extrany i és del tot cert que la vida i l’evol•lució humana s’ha gestat al voltant de la llar de foc, però el que més em va traumatitzar va ser quan em van dir què una prestatgeria plena de llibres també parava l’energia,
“-com????????????? Però si en tinc una de plena”- vaig tornar a exclamar – “Ara entenc la meva negativitat”- els vaig dir rient.
Em van dir què els col•loqués d’un altra manera, què no s’amonteguèssin, com deixant espai entre ells.
La conversa va continuar amb altres temes i la pràctica va acabar com cada dijous, totes ben relaxades.
Al arribar a casa ja ni me’n recordava de les espelmes ni els llibres .
Ahir la tarda, mentre estava intentant estudiar per l’examen que tinc dijous vaig començar a inquietar-me i no podia concentrar-me, cosa que és normal en mi, sempre em passa, però va ser llavors quan em va venir al cap la conversa del dijous.
Vaig girar la cadira de rodetes i em vaig quedar mirant la prestatgeria que s’aixecava a la meva esquerra, tots els meus llibres em cridaven desesperats.
Vaig veure com estaven “apretats” uns contra els altres, com empressonats. Potser si què necessitaven una miqueta d’aire i què l’energia poguès fluïr a través d’ells. Així que vaig agafar l’escaleta i vaig començar a moure’ls una mica, deixant aire entre ells, tal com m’havien dit les companyes.
Com encara em queda força espai no vaig tenir problema en recolocar-los.
Ara em miro la prestatgeria i la veig extranya, l’ordre amb el que els tenia col•locats ha desaparegut, però si què és veritat què ara sento que els llibres respiren, tornen a tenir vida.
Així que si veieu què els vostres llibres estàn empresonats, l’únic què heu de fer és donar-los una mica d’aire i que l’energia fluixi amb ells, és un petit canvi que no fa mal a ningú i molt menys als llibres, no costa res fer-los tant feliços com ells ens fan a nosaltres.
Aquest dijous vam estar parlant una miqueta sobre el Feng shui, jo ja n’havia sentit a parlar. Segons la tradició Xinesa per tal que l’energia flueixi per una casa, les habitacions d’aquesta han d’estar orientades d’una certa manera o d’un altra, també influeixen els colors amb les que les pintem o inclús la decoració.
Doncs, bé, la meva sorpresa va ser quan van dir què les espelmes paren l’energia d’una casa,
-“Però si en tinc la casa plena!!”– vaig exclamar, -“Pos, llença-les”- en van dir
Es va comentar que el millor lloc per encendre una espelma seria la cuina, degut a què és el lloc on hi ha el foc dins una casa, on cuinem, i què tradicionalment es trobava al centre de les cases i al voltant del qual girava la vida familiar.
Ben pensat, no és tant extrany i és del tot cert que la vida i l’evol•lució humana s’ha gestat al voltant de la llar de foc, però el que més em va traumatitzar va ser quan em van dir què una prestatgeria plena de llibres també parava l’energia,
“-com????????????? Però si en tinc una de plena”- vaig tornar a exclamar – “Ara entenc la meva negativitat”- els vaig dir rient.
Em van dir què els col•loqués d’un altra manera, què no s’amonteguèssin, com deixant espai entre ells.
La conversa va continuar amb altres temes i la pràctica va acabar com cada dijous, totes ben relaxades.
Al arribar a casa ja ni me’n recordava de les espelmes ni els llibres .
Ahir la tarda, mentre estava intentant estudiar per l’examen que tinc dijous vaig començar a inquietar-me i no podia concentrar-me, cosa que és normal en mi, sempre em passa, però va ser llavors quan em va venir al cap la conversa del dijous.
Vaig girar la cadira de rodetes i em vaig quedar mirant la prestatgeria que s’aixecava a la meva esquerra, tots els meus llibres em cridaven desesperats.
Vaig veure com estaven “apretats” uns contra els altres, com empressonats. Potser si què necessitaven una miqueta d’aire i què l’energia poguès fluïr a través d’ells. Així que vaig agafar l’escaleta i vaig començar a moure’ls una mica, deixant aire entre ells, tal com m’havien dit les companyes.
Com encara em queda força espai no vaig tenir problema en recolocar-los.
Ara em miro la prestatgeria i la veig extranya, l’ordre amb el que els tenia col•locats ha desaparegut, però si què és veritat què ara sento que els llibres respiren, tornen a tenir vida.
Així que si veieu què els vostres llibres estàn empresonats, l’únic què heu de fer és donar-los una mica d’aire i que l’energia fluixi amb ells, és un petit canvi que no fa mal a ningú i molt menys als llibres, no costa res fer-los tant feliços com ells ens fan a nosaltres.
2 de febrer del 2011
He vist un nou blogg
Ahir aterrava un nou blogg a les nostres terres.
Li donem la benvinguda i esperem que aquest viatge per les terres virtuals dels bloggs li sigue del tot acollidor.
Poc a poc ens anirà explicant totes les histories i altres coses què du guardades a la seva maleta i que no tinc cap dubte que porta plena d'il·lusió.
Per començar ens porta a un país llunyà i exòtic... però millor què ens ho vagi explicant ella, no???
http://elsmeusviatgesimes.blogspot.com/
Li donem la benvinguda i esperem que aquest viatge per les terres virtuals dels bloggs li sigue del tot acollidor.
Poc a poc ens anirà explicant totes les histories i altres coses què du guardades a la seva maleta i que no tinc cap dubte que porta plena d'il·lusió.
Per començar ens porta a un país llunyà i exòtic... però millor què ens ho vagi explicant ella, no???
http://elsmeusviatgesimes.blogspot.com/
Benvinguda!!!!!
1 de febrer del 2011
He vist... el google Art Project
A partir d'avui mateix està disponible el "google art project" amb el qual podrem passejar-nos virtualment per les sales d'alguns dels museus més importants del món.
Entre els Museus que participen en el projecte podem trobar el "British Museum", el "Rijksmuseum" d'Amsterdam, el "Metropolitan" de Nova York, la "Galeria dels Uffizzi", el "Thyssen-Bordemitza" i el "Museu Reina Sofia" d'art contemporani, entre d'altres.
Esperem que disfruteu de l'art amb aquesta web!!!!
http://www.googleartproject.com/
9 de gener del 2011
Ernst KIRCHNER (1880-1938)
Pintor expressionista alemany cofundador del grup "Die Brücke" (El Pont)
Es caracteritza per l'expressivitat mitjantçant colors purs i cridaners. Figures planes i violents escorzos, influït pels fauvistes francesos i l'art primitiu, recuperen la xil·lografia. La temàtica: la prostitució, la vida nocturna,la miseria, el seu art fou declarat pels nazis com "art degenerat" i moltes de les seves obres foren requisades i posteriorment venudes o cremades en una gran crema al març de 1939.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)