MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalinització

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

Aigua

He vist la Font de Duchamp

El Dadaísme va aparèixer a la ciutat de Zurich al 1914, país neutral durant la Primera Guerra Mundial.
El moviment dadà va permetre una renovació dels mitjans d’expressió i va posar entredit l’activitat artística, la funció de l’art i el paper de l’artista en la societat.

Marcel Duchamp, Francis Picabia i altres artistes es van establir a Nova York fugint de la guerra. Nova York era una ciutat amb poca tradició cultural i aquests artistes es van unir en “La societat d’artistes Independents” amb la finalitat d’organitzar exposicicions en les que no s’exclouria a ningú ni es donarien premis.

Al 1917 es realitzava la primera exposició i Duchamp va enviar una obra signada sota el pseudònim de R.Mutt que portava per títol: “Font.”
El jurat no va admetre aquesta obra al·legant què era una provocació, la obra en si era un urinari posat de l’inrevés. Duchamp què també era membre del jurat va dimitir ja que les bases permetien la lliure participació amb el previ pagament de sis dolars; a més sostenia que “La Font del Sr. Mutt igual que una banyera, no és inmoral. És absurd. És un accessori que es veu diariament als aparadors dels fontaners” i també deia que el fet no no haver estat realitzada amb les propies mans del Sr. Mutt no tenia importància, el que realment importava era què ell l’havia escollit.

El què pretent Duchamp amb els seus “ready-mades”, què així s’anomenen aquests tipus d’obra, és descontextualitzar l’objecte i d’aquesta manera convertir-lo en objecte artístic només per la simple elecció de l’artista. Amb “La Font” Duchamp reivindica la bellesa de l’objecte industrial.

“La Font” va suposar una ruputura amb les normes establertes i és va obrir el camí cap al surrealisme.


Quan vaig ensenyar les fotografies algú va dir:
-T’has fet una foto al costat d’un urinari???
- Urinari??? On?? Jo només veig una Font…